Aquesta és una iniciativa que s’ha impulsat en col·laboració amb La Fundación Biodiversidad per intentar revertir la dinàmica dels últims anys en que l’abandonament de moltes finques de petits propietaris, la venta d’oliveres centenàries, el canvi de cultius o la pèrdua del pastoreig en ovelles ha significat un notable empobriment del paisatge característic de la zona.
Iniciat el febrer de 2001, amb l’arribada de tres exemplars d’aquesta raça adaptada a la pastura de zones humides. S’ha anat ampliant la superfície de pastura a un total 12 hectàrees amb la construcció i ampliació de parcel·les que, mitjançant un sistema de rotacions, permeten obrir extenses zones de canyissar, que afavoreix l’augment de la biodiversitat de flora i fauna present.
Projecte iniciat amb col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a potenciar la custòdia del territori als espais naturals de Catalunya. Mitjançant acords voluntaris amb propietaris de terrenys limítrofs a la zona protegida es busquen diferents objectius:
Gràcies a la implicació de l’aleshores Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, l’any 2001 s’inicia aquest projecte de conservació per recuperar com nidificant la cigonya blanca al tram final del riu Ebre. Després de la construcció de l’aviari es van portar els primers exemplars de cigonya blanca el juny de 2001. Després de dos anys criats en captivitat, foren alliberats el març de 2003 i aquell any criaren dues parelles. Aquell mateix any es portà un nou grup per criar-les en captivitat.
En els últims anys s’ha observat una elevada mortalitat dels exemplars típics de bosc de ribera.
El canvi en les variacions del nivell de l’embassament de Flix en els últims anys, caracteritzat per una menor fluctuació i l’augment del nivell de les aigües, es contempla com la causa principal d’aquesta mortalitat. La inundació contínua produeix l’ofegament per anòxia de les arrels. A més, aquest augment en els nivells, comporta un increment de la salinitat agreujant el problema, ja que produeix un efecte barrera que impedeix la descàrrega de l’aqüífer. Això explicaria la proliferació d’una planta enfiladissa típica de sòls salins, la corretjola borda (Cynanchum acutum), que cobreix àmplies superfícies incloent arbres.
L’any 2003, es va aconseguir organitzar i muntar una infraestructura de camp al Mas del Director, amb l’objectiu de donar un suport tècnic durant el mostreig i processament de mostres als diferents grups d’investigació (CSIC-Blanes, Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Departament d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, CSIC- Anàlisi de Radioactius, Laboratori de Toxicologia Ambiental de la Universitat Politècnica de Barcelona, etc.)
