El bosc de ribera

Els arbres més típics en aquest indret són els salze (Salix alba), l’àlber o aube (Populus alba), el pollancre –conegut popularment com el xop (Populus nigra)–, el vern (Alnus glutinosa), i l’om (Ulmus). Més rarament ens podem trobar desmais (Salis babilonica) i freixes (Fraxinus angustifolia). La presència d’aquests arbres i el tipus de substrat, de vegades inundat, impossibilita el desenvolupament de sotabosc. En canvi, plantes enfiladisses com la corretjola (Convulvulus), el lligabosc japonès (Lonicera japonica) o el llúpol (Humulus lupulus), hi troben un bon lloc per a créixer. A les vores d’aquests boscos hi ha canyissar, alocs (Vitex agnus-castus) i esbarzers (Rubus ulmifolius).

El bosc de ribera és un refugi faunístic on nidifiquen, passen l’hivern o bé s’aturen durant les migracions, les espècies d’aus com el milà negre, el martinet de nit, el teixidor, l’àguila pescadora, l’oriol o el picot verd. A Sebes, el bosc de ribera ja fa cent anys que creix de forma salvatge des què els pagesos van abandonar el camp de conreu per anar a treballar a la fàbrica.

A Sebes s’han trobat set espècies de ratpenats –de les vint-i-cinc que hi ha a      Catalunya–, per això s’han instal·lat caixes niu, per tal de facilitar-los la feina alhora de trobar un lloc de cria on allotja-s’hi, la qual cosa ens permet tenir-los més a prop per conèixer-los amb més precisió.

Es calcula que al món hi ha unes nou-centes espècies de ratpenats, dos terceres parts de les quals són insectívores. Tan sols hi ha tres espècies en tot el món que s’alimenten de la sang, i ataquen a les potes i no al coll del bestià boví. Són petits mamífers que, bàsicament, s’alimenten d’insectes com papallones, escarabats, mosquits, etc. Han desenvolupat un sisè sentit anomenat ecolocalització, el qual els permet alimentar-se, guiar-se i evitar obstacles en plena foscor. Aproximadament, un ratpenat de quinze grams pot menjar uns sis insectes alhora i uns tres-cents cinquanta en una nit. Poden arribar a saber les formes dels objectes i, d’aquesta manera, a l’hora de caçar les seves preses, saben les mesures, l’orientació que cal agafar. El tipus de so que emeten són ultrasons impossibles de ser captats per la nostra oïda, de manera que, per poder-los estudiar, és necessari un aparell electrònic adequat.