El tamarigar és un bosquet característic de sòls salabrosos. La presència de sals en un espai tan allunyat del mar és conseqüència del rentat de capes geològiques riques en sals que efectua l’aigua. També trobem altres espècies de plantes adaptades als sòls salabrosos, com ara el jonc agut i la regalíssia.

Les dues espècies que donen nom a aquest bosc són el tamariu africà (Tamarix africana) i el tamariu gàl·lic (Tamarix canariensis). Com que les fulles d’ambdues espècies són molt petites, deixen filtrar molta llum, la qual cosa permet el desenvolupament d’un sotabosc important, format per la regalíssia (Glycyrrhhiza glabra), el jonc agut (Juncus acutus), la julivarda (Inula viscosa) o el fenàs (Brachypodium). Els tamarius són arbres que tenen preferència pels sòls marins, com és el cas de bona part del sòl de Sebes, donades les sedimentacions seculars.

L’any 1975 es va localitzar en aquest espai un petit insecte que s’alimenta de les fulles d’aquests arbres, la tupònia. Fins fa ben poc Sebes era l’únic on s’havia localitzat l’insecte, ara però, també s’ha trobat a Múrcia.