De les moltes espècies d’ocells que hi podem trobar, cal destacar l’emblema de la reserva, que és l’arpella (Circus aeruginosus). Es tracta d’un rapinyaire en perill d’extensió que, en tota la demarcació de Tarragona, és aquí a Sebes on es troba l’únic punt de cria. Val la pena destacar també el grup de boscarles (Nomcient acrocephalus scirpaceus), ocells insectívors propis dels canyissars, de les quals se n’han detectat fins a set espècies diferents, incloent-hi les més rares –fet que converteix Sebes en un dels principals punts d’Europa pel que fa a diversitat d’aquest grup d’ocells.

Pel que fa al canyissar, que ocupa quaranta hectàrees, val a dir que s’ha pogut formar gràcies a la construcció de l’embassament de Flix, que ha afavorit l’acumulació de sediments aportats pel riu, permetent, a més, la formació de plantes aquàtiques i d’un bosc de ribera. (Les obres definitives de construcció de la presa i de l’edifici de la central hidroelèctrica van iniciar-se  el 1940 i finalitzaren al cap de cinc anys –l’alçada màxima és de 41 metres, amb un salt d’11,7 metres. La construcció de l’embassament, amb una longitud de 13 quilòmetres i una capacitat per a 11,4 milions de metres cúbics, com dèiem, és el que ha afavorit la intensa sedimentació de llims fluvials, originant així el que ara és un dels canyissars més grans de Catalunya).

En el seu punt màxim d’extensió, el canyissar arriba a fer tres-cents metres de longitud. El de Sebes, és un dels canyissars més extensos de tot Catalunya on l’espècie dominant és el canyís (Phragmites comunnis comunnis), que gairebé no deixa créixer altres espècies. Una altra varietat de canyís que destaca per la seva major alçada és el canyís gran (Phragmites comunnis isiacus). Aquestes espècies tenen l’arrel i la base de la tija submergides en l’aigua de llacunes o cursos d’aigua lents. Amb elles s’hi pot trobar la boga (Tipha latifolia i Tipha angustifolia), la salicària (Litrhum salicaria), la corretjola gran (Convulvulus sepium), etc.

El canyar és la formació típica d’indrets humits, de vores de rius i rieres, però també es troba pels costats dels camins. L’espècie que li dóna nom és la canya (Arundo donax), amb l’excepció de certs reductes en què el canyar està format per la canya autòctona (Arundo plinii). Tant l’una com l’altra deixen poc espai a altres espècies, tret que siguin enfiladisses.

Les zones d’extensos canyissars com el de Sebes són punts de concentració de gran quantitat d’aus, mamífers i rèptils: s’han citat 200 espècies d’ocells, 14 de peixos, 8 d’amfibis i rèptils i 20 de mamífers. Entre el grup d’insectes es destaquen les 168 espècies trobades d’heteròcers (papallones nocturnes), 45 espècies  de ropalòcers (papallones diürnes) i 103 d’hemípters (xinxes i afins).

A l’herbassar inundable, format bàsicament pel lliri groc (Iris pseudacorus), es troba la xisca borda (Cladium mariscus), el càrex híspid (Carex hispida), el pebre d’aigua (Polygonum hidropiper). Espècies que es desenvolupen sobre sòls sempre humits i temporalment inundats.

A Sebes s’ha observat que l’herbassar inundable poc a poc és envaït pel canyissar que, posteriorment, va cedint davant de l’avanç del bosc de ribera.